Project Hail Mary (2026)
Si no l'heu vist, no llegiu l'article, spoiler alert.
Vaig llegir el llibre el 2021 i l’he tornat a llegir aquest 2026 abans de veure la pel·lícula. Tenia molta curiositat de veure com l’adaptaven a la gran pantalla, em semblava molt difícil de fer i trobo que se n’han sortit prou bé.
A partir d’aquí si teniu intenció de llegir el llibre o veure la peli i encara no ho heu fet, no llegiu aquest article. Apa, qué soc bo, venent el meu producte. Si no passes d’aquí que tinguis molt bon cap de setmana.
Som-hi: hi ha pel·lícules que comencen amb un home despertant-se sense saber qui és, on és, ni per què el seu cos està connectat a vint tubs. I, així i tot, si t’hi fixes bé, trobes analogies amb les finances personals.
La vaig veure al cinema fa pocs dies a un cinema de Tarragona. Em va encantar, la penso anar a veure un altre cop.
🎬 Project Hail Mary (2026)
📽️ Títol original: Project Hail Mary
🗓️ Any: 2026
🎬 Direcció: Phil Lord i Christopher Miller
✍️ Guió: Drew Goddard (el mateix de The Martian), basat en la novel·la d’Andy Weir
👥 Repartiment: Ryan Gosling, Sandra Hüller, Milana Vayntrub, Lionel Boyce, James Ortiz
🏆 Premis/nominacions: Encara és aviat per a estatuetes, però porta un 94% a Rotten Tomatoes, l’A de CinemaScore, i ja és l’estrena més gran de la història d’Amazon MGM. Les travesses ja la situen camí dels Oscars.
📺 De moment només al cine
En Ryland Grace, un professor de ciències de secundària que abans havia estat biòleg molecular, es desperta sol en una nau interestel·lar a anys llum de casa. No recorda qui és ni per què hi és. A mesura que va recuperant la memòria, entén la magnitud de la missió: el Sol s’està apagant per culpa d’un microorganisme a qui posa el nom d’astròfag, i ell és l’última carta que diposa la humanitat per salvar l’espècie. Pel camí es trobarà amb en Rocky, un alienígena d’una altra civilització que també s’enfronta al mateix problema.
Lliçons de finances personals
1️⃣ Amnèsia financera:
En Grace es desperta sense memòria, sense context, sense mapa. I el primer que fa és el més important: no es paralitza. Observa, prova, mesura, anota.
Em trobo molta gent que als 35, 40 o 50 anys em diu “és que jo de finances no en sé res, ja és massa tard”. I no, no és tard. És exactament com en Ryland: t’has despertat en una nau enmig del no-res i pots decidir quedar-te ploriquejant o començar a obrir armariets a veure què hi ha. La diferència entre qui acaba bé i qui no, no és el que saps ara, sinó el que estàs disposat a aprendre.
2️⃣ L’astròfag i la inflació:
L’astròfag (potser li hauria de dir astrofagi, vaig llegir el llibre en castellà i ho he traduït així) és terrible per una raó molt concreta: és invisible, silenciós, i s’està menjant la teva font d’energia mentre tu fas la teva vida normal. Durant mesos ningú no s’adona del problema fins que ja és quasi tard.
Trobo que és una analogia perfecta per a la inflació. No hi ha cap titular que digui “avui has perdut un 3% del teu poder adquisitiu”. Però si tens els estalvis aturats al compte corrent al 0%, cada any se’t menja un trosset del Sol. La diferència entre tenir els diners “guardats” i tenir-los invertits (encara que sigui en un fons indexat conservador o en lletres del Tresor) és que la teva nau no es quedi sense combustible quan més el necessitis.
🧮 Exempl?
Imaginem 50.000 € aturats al compte corrent durant 20 anys, amb una inflació mitjana del 2,5% anual:
Poder adquisitiu real al cap de 20 anys = 30.513 €
Has perdut quasi 20.000 € sense que ningú te’ls hagi robat. Simplement, no els has defensat.
Ara imaginem que aquests mateixos 50.000 € els poses en una cartera diversificada que renta un 5% anual net (per sobre de la inflació, un 2,5% real):
Capital final ajustat a inflació = 81.930 € (en realitat en tindràs 132.664,89 €)
La diferència entre defensar i no defensar els teus diners de la inflació, en 20 anys, és de més de 51.000 € de poder adquisitiu real. I tu ni t’hauràs adonat que ha passat.
3️⃣ Missió amb recursos finits:
La nau Hail Mary no pot anar al supermercat de la cantonada. Tot el que en Grace necessita per arribar viu, fer la feina i tornar, ja és a bord. Si ho gasta malament, s’ha acabat.
El teu pressupost mensual funciona exactament igual. No és un càstig, és una nau espacial: si saps quant tens, quant gastes i quant et queda per a “el viatge de tornada” (jubilació, imprevistos, projectes), pots dormir tranquil. Si vas obrint i tancant armariets sense saber què hi ha dins, qualsevol cosa et pot deixar a la deriva.
4️⃣ En Rocky i la diversificació:
La part més bonica de la pel·li i del llibre, és la relació entre en Grace i en Rocky. Dos éssers que ni tan sols respiren el mateix aire, que no parlen el mateix idioma, que, lògicaments veuen l’univers de diferent manera. I, junts, resolen problemes que cap dels dos hauria pogut resoldre sol.
Això és diversificació en estat pur. Una cartera ben construïda no és la que té cinc coses que es comporten igual; és la que combina actius que reaccionen diferent davant del mateix problema. Renda variable, renda fixa, una mica d’or potser, diferents geografies, diferents monedes. Quan un actiu pateix, l’altre potser respira. Com en Grace i en Rocky: el valor no és en cadascun per separat, sinó en com es complementen.
5️⃣ El professor de ciències, no el llop de Wall Street
I aquesta és la lliçó que més m’ha agradat. En Ryland Grace no és cap heroi d’acció. No és el tio fort, ni el milionari, ni el geni manipulador. És un professor de secundària una mica maldestre que aplica el mètode científic amb paciència: hipòtesi, experiment, mesura, correcció. I així salva el món.
En finances personals passa exactament igual. No necessites ser el llop de Wall Street ni el Warren Buffet, ni encertar el pròxim bitcoin. Necessites fer quatre coses senzilles, ben fetes i durant molts anys: gastar menys del que ingresses, automatitzar l’estalvi, invertir de manera diversificada i a llarg termini, i no tocar-ho cada vegada que un titular t’anunciï la fi del món. Avorrit? Sí. Eficaç?, també.
És, salvant les distàncies, la mateixa lliçó que ja ens donava l’Edge of Tomorrow: no guanya el més fort, guanya el que itera, mesura i aprèn dels errors. Estalvia, inverteix, repeteix.
Una curiositat per acabar: el guionista de Project Hail Mary, Drew Goddard, és el mateix que va adaptar The Martian. Té un do per agafar problemes de física i química impossibles i fer que el públic, que potser no ha tocat un llibre de ciències des del batxillerat, surti del cinema sentint-se una mica més intel·ligent.
Us deixo un “darrera la càmara” que m’ha agradat:
Bon cap de setmana!