Els ocells (1963)
La vàrem veure divendres passat a casa, l’endemà plovia, i un pardalet se’m va acostar. Em va generar un cert malestar. És una pel·lícula que val molt la pena, en algunes escenes es veu antigota però segueix aguantant.
📽️ Els ocells (The Birds, 1963)
🎬 Director: Alfred Hitchcock
👥 Repartiment: Tippi Hedren, Rod Taylor, Jessica Tandy, Suzanne Pleshette
⏱️ Durada: 119 minuts
🏆 Premis: nominada a l’Oscar d’efectes especials (Ub Iwerks); Globus d’Or “New Star of the Year” per a Tippi Hedren
📺 Plataforma: Filmin
Una noia de família rica de San Francisco, la Melanie, baixa a Bodega Bay on tot flirtejant acaba quedant-se un cap de setmana… Just quan el poble rep, de cop i de forma repetida atacs d’ocells inexplicables que van escalant fins al caos. Hitchcock fa la seva màgia: no t’explica el “per què”, i precisament per això fa tanta por.
Lliçons de finances personals
1️⃣ Els cignes negres existeixen (i alguns volen en bandada)
A Els ocells el terror va més enllà de que passin “coses dolentes”… passen una cosa improbable, incomprensible i devastadora. Això és un cigne negre en tota regla: un esdeveniment raríssim, d’impacte enorme, que després tothom intenta explicar com si fos “evident” (spoiler: no ho era). Els cignes negres tenen efectes sobre els mercats finances, sigui una pandèmia o esdeveniment imprevisible com una guerra quan no estava prevista.
2️⃣ Assegurances: la diferència entre “ensurt” i “ruïna”
Si et destrossen finestres, casa, cotxe, negoci… la pregunta és qui paga la festa? A la vida real, moltes crisis personals apareixen per un cop patrimonial que et deixa tremolant.
Llar, responsabilitat civil, salut (segons país/context), i si tens activitat: assegurança de negoci/cessament/RC professional. La gràcia de l’assegurança és avorrida… fins que deixa de ser-ho.
3️⃣ Liquiditat
A la pel·li, quan el poble entra en pànic, el valor real n és poder reaccionar. En finances passa igual: la gent que té liquiditat i opcions decideix; la que no, improvisa amb comissions i interessos.
4️⃣ Rumors i pànic: el mercat també té plomes
Quan ningú entén què passa, el cervell fa el que sap: buscar culpables, imitar el veí i córrer. Bodega Bay és Twitter, o pitjor, l’X d’Elon Musk amb gavines.
En inversió això és el manual del pànic: vens al mínim perquè “això s’acaba”, compres qualsevol cosa perquè “això puja segur”, i el teu pla de llarg termini acaba en flames.
5️⃣ Economia local: un xoc extern et pot deixar sense clients
Un poble petit, una crisi bestial, carreteres, turisme, comerços… tot queda tocat. És una lliçó macro molt actual: xocs exògens (pandèmies, catàstrofes, canvis regulatoris, booms i busts) poden enfonsar una economia local o un sector sencer.
Curiositat cinèfila: Hitchcock va prescindir d’una banda sonora tradicional i va apostar per sons electrònics d’ocells.
Això et deixa sense el “coixí emocional” de la música. Amb els diners passa igual: quan no tens coixí (estalvi/marge), qualsevol silenci fa por.
Els ocells és una metàfora perfecta del que als economistes els agrada recordar (i als humans ens encanta oblidar): vivim en un sistema que sembla estable… fins que deixa de ser-ho. El film no dona causes; l’economia real tampoc sempre. Hi ha crisis que simplement arriben, i qui sobreviu millor és qui té resiliència, no qui té “prediccions”.
Us deixo una de les escenes icòniques:
Bon cap de setmana!