Chaplin (1992)
Aquesta pel·lícula és interessant per conèixer una mica la vida de Charles Chaplin, a la vegada que et permet anar passant per diferents moments de la història: l’Anglaterra de finals del XIX, el naixement del cinema, la Belle Époque, la crisi del 29, els totalitarismes dels 30, la persecució política durant la guerra freda…
A més, si la veieu en família us permetrà, introduir el cinema mut dels anys 20 a partir d’aquesta pel·lícula, tindreu als més joves de la casa més disposats a veure clàssics del mateix Chaplin, per després passar per Buster Keaton o Harold Lloyd.
📽️ Chaplin (1992)
🎬 Director: Richard Attenborough
👥 Repartiment: Robert Downey Jr., Geraldine Chaplin, Anthony Hopkins, Dan Aykroyd, Kevin Kline, Marisa Tomei
🏆 Premis: 3 nominacions als Oscars (Millor Actor, Direcció Artística, Banda Sonora) i BAFTA al Millor Actor per Downey Jr.
📺 Plataforma: Amazon Prime Video, Filmin i Movistar Plus+
Aquest biopic recorre la trajectòria de Charlie Chaplin: des d’una infantesa pobra als teatres de music-hall londinencs fins a l’èxit mundial com a creador de The Tramp, passant per la fundació de United Artists, la seva resistència al pas del cinema mut al sonor i, finalment, l’exili a Suïssa arran de persecucions polítiques als EUA. El film combina el glamur de Hollywood amb les ombres d’un emprenedor obsessiu, perfeccionista i, sobretot, molt conscient del valor de la seva obra.
Lliçons financeres de Chaplin
1️⃣ Propietat intel·lectual i control del negoci
El 1919, Chaplin es va unir a Mary Pickford, Douglas Fairbanks i D. W. Griffith per crear United Artists i distribuir les seves pròpies pel·lícules, esquivant la dependència dels grans estudis. Aquesta jugada li va garantir marge de decisió, ingressos recurrents i independència creativa. A casa nostra, significa entendre la importància de tenir els drets (sigui un llibre autopublicat, una patent o una app). Si el producte és teu, el flux d’ingressos també. També podríem fer el paral·lelisme amb els serveis financers independents, si tu tens el control i no depens de ningú podràs oferir el client el producte que més l’interessi i no el que l’entitat vulgui que li “col·loquis” en cada moment.
2️⃣ Diversificació d’habilitats = diversificació d’ingressos
Chaplin no només actuava: escrivia, dirigia, muntava i fins i tot, era compositor i feia muntatge i fins i tot composició musical, va guanyar l’'Òscar a la millor banda sonora per ‘City lights’. Desenvolupar competències transversals (idiomes, programació, comunicació) pot ajudar a tenir múltiples fonts d’ingressos: salari, ingressos passius, i si inverteixes dividends.
3️⃣ La marca personal com a avantatge competitiu
El rodamon amb barret i bastó és un dels logos humans més reconeguts del planeta. Una marca coherent i memorable simplifica la venda —que et contractin, que triïn el teu llibre o que inverteixin en el teu projecte. Gestiona xarxes, reputació i especialització igual que Chaplin alimentava el mite a cada curt.
De petit el meu avi m’explicava que el personatge de “Charlot” era tan conegut, que una vegada es va fer un concurs de disfresses o d’imitadors i que el mateix Charles Chaplin s’hi va presentar, però va quedar tercer.
4️⃣ Rendibilitat vs. pressupost: quan el ROI no arriba
Irònicament, el film Chaplin va costar uns 31 M $ i en va recaptar només 9,5 M $ als EUA. Ens fa tenir present que un pla de negoci no garanteix beneficis. Ser conscient dels riscos i diversificant tindrem molt camí fet.
5️⃣ Risc regulatori i geopolític
L’expulsió de Chaplin dels EUA, durant el McCarthysme, mostra com les decisions polítiques poden destrossar patrimonis o carreres. Tornem a la diversificació, no només en actius, també en territoris i pensant sempre en valors refugi, com podrien ser l’or o el bitcoin.
Aquesta pel·lícula ens recorda que gestionar els propis actius, siguin idees o diners, és més rendible que ens ho facin tercers amb els seus interessos. Agafa el control, i diversifica, amb o sense el barret i el bastó.
El 1972, va poder entrar als Estats Units per recollir l’Oscar honorífic, li van fer una de les ovacions més llargues de la història, més de 12 minuts. Va fer un discurs molt emocionant. El podeu veure aquí:
Fins a la setmana vinent.